Notícies fresques
Descobreix les últimes notícies i novetats.
Resultats dels anàlisis
Notícies fresques
Què és SOMPESCA i què busquem?
SOMPESCA neix amb l’objectiu principal fomentar un sector pesquer innovador basat en el coneixement cientificotècnic, a través de la transferència de coneixements entre investigadors i pescadors. SOMPESCA té com a prioritat posar en valor el producte del mar català a través del coneixement de l’estat de salut dels organismes marins d’interès pesquer.
Està subvencionat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de la Generalitat de Catalunya, amb col·laboració amb el Fons Europeu Marítim i de la Pesca, dins de la línea d’ajuts “Col.laboració entre científics i pescadors: transferència de coneixements entre investigadors i pescadors i la innovació en el sector de l’aqüicultura corresponents a 2019, 2020 i 2021”.
Què fem?
Determinar l’estat de salut de peixos i crustacis d’interès pesquer en tres zones de rellevància pesquera del Mar Català.
Detectar els paràsits amb potencial zoonòtic que estan afectant les poblacions de peixos i crustacis d’interès pesquer del calador mediterrani català.
Detectar i quantificar possibles contaminants antropogènics presents en els digestius dels peixos i crustacis d’interès pesquer i determinar possibles indicadors d’impacte en el seu estat de salut.
Transferir el coneixement generat sobre l’estat actual de salut de les poblacions de peixos i crustacis d’interès pesquer als pescadors explicant les possibles causes que condicionen aquesta salut i estructuren les comunitats i fins a quin punt aquests poden ser atribuïbles a l’impacte humà.
Com ho fem?
Obtenció peixos i crustacis d’interès pesquer de plataforma i talús:
Per l’obtenció d’organismes de plataforma i talús es comptarà amb la col·laboració de les confraries i pescadors de les tres províncies de Catalunya, a cada una de les quals s’estableixen les diferents zones de mostreig (Barcelona i Delta de l’Ebre –zones impactades –i Blanes – zona control).
Els organismes s’obtindran de pesques de plataforma (entre 50-100 metres de profunditat), i talús (entre 400 i 800 metres).
Anxova
(Engraulis encrassicolus)
Moll /Roger
(Mullus barbatus)
Maira
(Micromesistius poutassou)
Gamba vermella
(Aristeus antennatus)
Escamarlà
(Nephrops norvegicus)
Recol·lecció de mostres d’aigua i sediment:
La recollida de les mostres de la columna d’aigua i sediments es realitzarà a bord dels propis vaixells pesquers.
Per a la recollida de mostres de la columna d‘aigua s’utilitzarà una xarxa estàndard de plàncton (0.2 mm de pas de malla), equipada amb fluxòmetres. Les mostres es conservaran en formol.
Per la recollida de sediments s’utilitzarà un col·lector de sediments connectat a la malleta de l’art d’arrossegament. Les mostres es conservaran congelades.
Determinació d’indicadors de salut
Per a cada individu es prendran dades biològiques, parasitològiques, alteracions histopatològics i presència de d’ítems antropogènics.
Integrem resultats d’indicadors biològics amb la seva parasitofauna i alteracions histopatològiques en diferents òrgans per determinar l’estat de salut de cada espècie.
VARIABLES AMBIENTALS
IMPACTE ANTROPOGÈNIC
Anàlisi i identificació de partícules per contaminació antropogènica (PA)
S’analitza la presència, abundància i tipus de PA en les mostres de la columna d’aigua, sediments i del sistema digestiu (estómac i intestí) dels organismes d’interès pesquer.
Quins són els nostres resultats?
La gamba vermella (Aristeus antennatus) del Mar Català gaudeix d’un bon estat de salut.
No s’ha trobat cap paràsit ni alteració patològica.
S’han identificades fibres sintètiques en estómac i intestí de més del 80% de les gambes mostrejades. En la meitat hi havia cabdells. Les fibres eren més abundants en gambes més al sud i sobretot als voltants de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Però en cap cas sembla que estiguin afectant a la salut de la gamba
El Moll o Roger de fang (Mullus barbatus) també es troba en bon estat de salut, ja que no s’ha trobat cap alteració patològica rellevant en els teixits estudiats.
No s’ha trobat cap alteració important en els teixits de M. barbatus. Tan sols quistes de causa desconeguda en brànquies, els quals són molt freqüents també en altres espècies de peix salvatge a la zona del Mediterrani.
En aquest cas sí s’han trobat paràsits, però cap d’ells amb potencial zoonòtic (amb l’excepció del nematode Contracaecum, que és un nematode de la família dels Anisakidae, però que s’ha trobat amb molt baixos valors. A més, cap dels paràsits trobats afecta a l’estat de salut dels peixos.
Com en el cas de la gamba vermella, també s’han trobat fibres en el contingut estomacal i intestinal en més de la meitat dels molls analitzats, però en aquest cas les fibres són majoritàriament de cel·lulosa (tot i que també de PET). Aquestes fibres, també són més abundants en peixos dels voltants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Com en el cas també de la gamba vermella, NO s’han detectat evidències d’efectes per a la salut atribuïbles a aquestes fibres.
Divulgació
JORNADA DE DIVULGACIÓ AL SECTOR PESQUER
VII International Symposium on Marine Sciences (ISMS 2020)
MICRO2020
Pròxims esdeveniments:
Canal de comunicació amb pescadors
Qui som?
Dra. Maite Carrassón
Dr. Francesc Padrós
Dra. Anna Soler
Dra. Maria Constenla
Ester Carreras
Oriol Rodríguez
Sara Dallarés
SALUT D'ECOSISTEMES I ANIMALS AQUÀTICS
Servei de diagnòstic patològic en peixos
• Diagnòstic de malalties i paràsits de peixos, tant cultivats com del medi natural.
• Gestió de la salut i benestar dels peixos
Objectius:
1) Assistència tècnica en diagnòstic de malalties de peixos.
2) Assessorament tècnic en recerca de sanitat piscícola.
– Caracterització i refinament diagnòstic de malalties de peixos mitjançant tècniques histopatològiques, moleculars i tècniques combinades.
– Estudis de noves malalties (caracterització, diagnòstic i seguiment).
– Estudis de risc sanitari associats a malalties de peixos i de problemes relacionats amb qualitat del peix.
– Salut de poblacions naturals de peixos i de poblacions de peixos com a recurs pesquer i dels aspectes mediambientals i de seguretat alimentària relacionats.
-Benestar en peixos.
Contacta’ns
Direcció
Facultat de Veterinària - Campus UAB Travessera dels Turons, 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallés) Barcelona
Telèfon
93 581 46 37
Correu electrònic
contacto@sompesca.cat
Informació bàsica de protecció de dades. Responsable: SOMPESCA.cat, sent la Finalitat: Contactar amb SOMPESCA. Legitimació: El teu consentiment. Destinataris: s’emmagatzemaran en els servidors de Ionos situada a Europa i no es comunicaran a tercers excepte per obligació legal. Els teus drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat. Amplia aquesta informació a la Política de Privadesa.
Ens trobem raps (Lophius budegassa) unes taques fosques a l’abdomen. Què són?
Les taques detectades a l’abdomen i musculatura del rap es corresponen amb quists de plerocercoides (segona fase larvària de cestodes), probablement del gènere Grillotia sp. (O. Trypanorhyncha). Els cestodes d’aquest grup són paràsits comuns en peixos marins i es caracteritzen per tenir cicles de vida indirectes, implicant més d’un hoste. Concretament, el gènere Grillotia és el gènere de cestodes més comú en raps del gènere Lophius, en estadi larvari. L’estat adult d’aquest cestode es presenta principalment en taurons i rajades, i per tant peixos. Els peixos són animals poiquiloterms, els quals no tenen mecanismes interns per regular la temperatura de el cos, de manera que aquesta varia més o menys amb la temperatura de l'entorn. Mentre que els animals homeoterms, com l’ésser humà, són capaços de mantenir constant la temperatura corporal, independentment de les variacions de la temperatura ambiental. Això fa que la temperatura a la qual estan exposats els paràsits que habiten en els diferents hostes estiguin exposats a diferents rangs de temperatura i fa difícil poder saltar i adaptar-se a nous hostes amb condicions fisiològiques tan diferents. Per tant, en principi és poc probable que l’ésser humà pugui estar implicat en el cicle de vida d’aquest paràsit. No obstant això, tot i que en principi l’ésser humà no es coneix que estigui implicat en el seu cicle de vida, en alguns casos s’han reportat en cestodes un efecte tòxic i al·lergènic i per tant no es pot descartar el seu risc potencial per a la salut humana.
Rubio/Eschacho “Triglidae”: s'observen unes taques groguenquesi m'agradaria saber a què poden ser degudes i si pot ser algun paràsit
Per les imatges no sembla que sigui parasitari, encara que com sempre, amb les degudes reserves. Sembla més aviat un canvi en el patró pigmentari (podria ser per estat sexual, o de vegades per alimentació) o bé un "tenyit" pel contacte amb la bilis d'un altre peix, que li hagués caigut a sobre. La bilis sempre pringa i impregna molt, sobretot el pots veure en peixos quan s'evisceren tard i queda aquesta taca verda-groga a la part interna de la ventresca. Mira també si aquest color es desprèn o tenyeix quan li passes un paper per sobre.
Alacha (Sardina aurita) d'uns 50gr aprox. Al eviscerar-la es veuen aquests acúmuls blancs. Podrieu indicar-nos a que són deguts?
Amb totes les reserves del poc conclusives que poden ser unes imatges per a un diagnòstic, la primera impressió és que poguessin ser xenomas de microsporidis (potser Glugea), encara que per res són descartables altres opcions. Al menys, en el cas de Glugea ha estat descrita en alatxa a les costes de Tunísia. Sense poder tenir mostra de les lesions és complicat arribar a tenir certesa de què pot ser.
Congre (Conger conger): podrieu identinficar que són aquestes lesions?
Aquestes lesions són puntiformes, aïllades, amb cert component congestiva al seu voltant ... Per l'aspecte i la nostra experiència (i de nou, per les imatges només no podem arribar més enllà), serien més compatibles amb un procés bacterià.
Caballa (Scomber scombrus) Em podrieu indicar què és això?
Doncs per les imatges i per l'espècie pot ser que es tracti de paràsits Didymozoidos, quists de cestodes o quists de microsporidis, tot i que repeteixo, és només una primera impressió per les imatges. Intentaré buscar alguna segona opinió amb els meus col·legues. La foto és bona i és un cas interessant. Per altres ocasions, si pogués conservar una petita mostra en alcohol pot facilitar molt la identificació en el cas de paràsits.